Incubadores, el refugi de l’avantguarda

Cada cop són més els informes, anàlisis de consultores i observatoris (*) que s’interroguen per l’estar de salut de les startups. Els que ho fan arriben a conclusions bipolars. Els més optimistes assenyalen que la inversió va créixer un 36% l’any at i que s’han creat més de 100.000 llocs de treball directes de qualitat, amb un impacte econòmic que supera els 11.500 milions d’euros.

Altres conclusions, però, congelen l’ànim. Després de tot, tanta qualificació, tant d’esforç inversor i càlcul de viabilitat acaba amb el tancament de la persiana en gairebé el 70% dels casos, sobretot perquè el capital inicial s’esgota abans d’obtenir ingressos suficients. Una brillant proposta tecnològica i un equip humà altament qualificat poden no ser garantia suficient quan fallen factors com l’escalabilitat del producte, el model de comercialització o l’enfocament de client.

Les startups necessiten assessoria, es, mitjans tècnics, temps. I no sempre tenen clar on trobar-los. Per aquesta raó, molts informes recomanen buscar el d’acceleradores i incubadores per a superar aquesta primera fase d’incertesa i alta mortalitat empresarial.

3D Incubator és la incubadora pionera a Europa per a la impressió 3D, amb més de 116 projectes en cinc anys, el 74,1% encara actius

A continuació reem vuit exemples de startups projectades en dues incubadores no genèriques, sinó especialistes en sectors tecnològics emergents: Logistics 4.0 Incubator, la primera espanyola enfocada en logística 4.0 (59 projectes incubats, amb un 89,8% de supervivència més enllà dels dos anys), i 3D Incubator, pionera a Europa per a impressió 3D (més de 116 projectes en cinc anys, el 74,1% encara actius). Ambdues, impulsades per una entitat pública, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, amb el de la Fundació Incyde de les Cambres de Comerç d’Espanya i els fons europeus FEDER.

La visió intel·ligent de tres professors, i no obstant empresaris

El coneixement universitari no s’acaba de transferir a la societat en forma de tecnologies útils per a les empreses. Vet aquí una de les debilitats estructurals de l’economia espanyola, però no de Bleecker Technologies, spin-off de la Universitat de Múrcia fundada per tres professors d’informàtica bolcats en projectes de recerca aplicada. “El camí de l’emprenedoria el recorren molt pocs professors -apunta Félix J. García, CEO i cofundador- perquè els seus esforços no acabin oblidats en un calaix o siguin altres els que se’n beneficiïn”. El resultat del seu esforç és una plataforma dIntel·ligència Artificial (IA) i Visió Artificial que identifica objectes mitjançant imatge i vídeo. Suposa un salt qualitatiu, amb codis propis patentats, davant dels codis de barres i RFID, cecs i ja obsolets amb 50 i 20 anys de vida. I per tant, un repte per a les empreses aferrades “a les tecnologies de sempre”. Davant aquest limitat servei tradicional, el sistema detecta mercaderies no etiquetades, calcula les seves dimensions, les identifica en moviment fins i tot a llarga distància i pot llegir diversos codis a la mateixa imatge, tot de forma automàtica i per a qualsevol operador logístic, distribuïdor o sector.

Si Bleecker connecta universitat i empresa, la incubadora connecta a Bleecker amb el mercat. “Ignorar la seva ajuda seria un greu error estratègic, una incubadora pot marcar clarament la diferència entre èxit i fracàs”, afegeix el CEO. “Logistics 4.0 Incubator ens ha permès dissenyar i desenvolupar cambres intel·ligents pròpies, específicament optimitzades per a potenciar el rendiment del sistema, reduir la càrrega computacional, impulsar la nostra escalabilitat i eficiència operativa, reduir costos i simplificar la infraestructura d’implantació. No hauríem aconseguit tal nivell de creixement i consolidació sense el seu ”.

A tota velocitat per les autopistes (de dades)

Els camins de l’emprenedoria són inescrutables. Imaginem a un estudiant brillant, amb cap per a llicenciar-se en enginyeria de camins i enginyeria computacional per l’Imperial College de Londres. Imaginem que comença a treballar com a analista de dades en una financera de referència. Amb només 25 anys, ja dirigeix una divisió d’anàlisi corporativa. Després s’especialitza en gestió de riscos per a la banca i fons globals d’inversió. Funda la seva pròpia empresa de desenvolupament de software. Més endavant, tot cercant l’equilibri òptim entre vida personal i vida professional, torna a casa, a l’empresa familiar de transport, i la capgira completament partint d’una observació perspicaç: “A Catalunya, el transport tradicional gairebé no fa servir dades i les empreses industrials mitjanes podrien estalviar quantiosos costos gràcies a la logística intel·ligent”.

L’home de qui parlem es diu Albert Celma. I el fruit de la seva visió, en part impulsada des de Logistics 4.0 Incubator, és Kepler, plataforma per a cadenes de subministrament que, mitjançant IA i anàlisi de dades, prediu demanda, ajuda a prendre decisions informades i automatitza processos. Tan bon punt gestiona grans volums de comandes via correu electrònic i les assigna a vehicles, com coordina càrrega i transport, realitza la post-facturació o processa cobraments. Un salt qualitatiu que permet ar de rutines analògiques a un mètode completament digital en una sola plataforma. El sistema resulta òptim per a empreses de fins a 50 vehicles, que així poden créixer sense multiplicar plantilla.

Kepler també creix, i espera captar fons de capital de risc en els pròxims mesos. “La incubadora ajuda a connectar amb les necessitats específiques d’empreses capdavanteres —explica Celma—, per exemple ja col·laborem amb una empresa d’alimentació, líder a Espanya, per a l’anàlisi predictiva de la seva demanda i l’assignació eficient i dinàmica de rutes”.

Un llenguatge comú per a tecnologies diferents

La logística 4.0 fa front a una paradoxa: cada vegada disposa de més eines de gestió, però cada vegada corre més risc de fallar si no treballen perfectament sincronitzades. Els possibles problemes de sincronització digital o de falta de comunicació adequada entre els equips tecnològics i els de negoci són l’oportunitat que aprofita Kovix. La seva plataforma integra múltiples sistemes d’automatització, gestió de magatzems i transport amb una capa de IA que els harmonitza.

“Aquesta desconnexió és un patró en indústries de tota mena i no només resulta frustrant, també frena o fa més lenta la innovació”, apunta el director d’Operacions i cofundador de la companyia, Matías Kohan. El seu software es fruit directe de l’empatia: abans d’escriure la primera línia de codi i personalitzar la solució, els seus professionals conviuen amb el client per a conèixer el seu dia a dia, “els seus desafiaments i maldecaps”.

Kovix neix a l’Argentina, s’expandeix pels EUA, Colòmbia, Mèxic. I ara, també a Espanya, a partir de Logistics 4.0 Incubator. “Ens endinsem en un ecosistema de 45 startups amb models de negoci i tecnologies més que interessants, en sintonia amb el que oferim. Compartim valors i algunes ens resulten 100% compatibles i complementàries. Podem aconseguir acords i treballar a curt termini per a oferir productes, en conjunt, molt més robustos”, afegeix Kohan. Kovix ja treballava amb aerolínies, detallistes i plataformes de comerç en línia, però la seva expansió a Europa necessitava el “soci estratègic” que ha trobat en la incubadora. “Des d’ella accedim a esdeveniments i fires nacionals i internacionals, a presentacions amb alts càrrecs d’empreses de primer nivell mundial. Sense la incubadora ens hauria resultat molt més difícil poder creuar aquestes portes”.

Aquestes ulleres permeten veure l’economia de prop

Una simple muntura d’ulleres pot ser símptoma de gran tendències industrials? Sí que pot. Pensem en un model importat des de la Xina, que es produeix amb tècniques convencionals, com l’emmotllament per injecció, i deixa al seu país d’origen bona part de la rendibilitat social i financera. I ara pensem en la muntura (i la tendència) oposada: fabricada per una startup catalana (ele és el seu nom) fent servir la impressió 3D per a produir sota demanda, evitant així la despesa innecessària de material o el greu impacte ecològic del transport intercontinental. I sense oblidar el fort estímul que suposa per a l’economia autòctona, començant pel taller fabricador i els serveis de (com la signatura Meraki Tech Solutions amb la qual s’alia ele i el desenvolupament d’una distribuïdora) i acabant per la formació i contractació de talent especialitzat.

Aquest model alternatiu industrial, de negoci i consum es recolza localment en 3D Incubator: “Ha estat fonamental per a impulsar-nos —explica Raül Villalba, CEO i fundador—. Ens ha proporcionat l’entorn, el tècnic i l’accés a tecnologies per a desenvolupar la nostra proposta, experimentar, perfeccionar processos i construir una base sòlida sobre la qual escalar la marca”. Gràcies a aquest , ele ha assajat tècniques impressores d’última generació per a equilibrar lleugeresa, resistència i ergonomia, desenvolupar materials, acabats i colors, a més d’iterar i validar per a produir a major escala. “Ens permet crear sinergies amb altres empreses del sector, accelerar la corba d’aprenentatge i fomentar la innovació mitjançant l’intercanvi de coneixements. En un mercat tan competitiu, l’accés als seus recursos i col·laboració pot determinar la diferència entre una idea amb potencial i un negoci viable”, completa Villalba.

L’aliança d’artesania i indústria cap en una bossa

Poden ser muntures d’ulleres però també qualsevol altre objecte de consum dins d’un ventall de productes impresos en 3D cada vegada més ampli i original. També complements: “Dissenyem i produïm bosses fetes amb biomaterials i productes 100% reciclats com a alternativa vegana al cuir animal”, explica l’empresària multitasca Maider Mendaza, fundadora, directora creativa i dissenyadora de Maison iri (iri, anagrama del seu nom, i Maison com a evocació dels seus estius a la costa del País Basc francès). “Hibridem la producció artesanal en nous materials amb la impressió 3D de les nostres anses, entenem la moda des d’una perspectiva sostenible, responsable i ètica. Reivindiquem l’artesania i alhora una nova manera d’entendre la indústria, amb una veu pròpia que expressa allò en què creiem. I tot des d’Espanya, per a potenciar l’economia local”.

iri avança amb el llançament de la primera col·lecció i, en paral·lel, una plataforma de comerç electrònic que explica la història darrere de cada model. També amb una presència creixent en botigues multimarca i la base de 3D Incubator per a aconseguir alguns dels seus objectius. “La incubadora ens permet accedir de manera ràpida a molta tecnologia a vegades inassolible en els primers moments, experimentar, provar i prototipar, comptar amb infraestructures i assessorament”. En concret, el desplegament tècnic en impressió 3D ajuda a desenvolupar els prototips d’anses. “És un àmbit on les noves tecnologies són cada cop més habituals. El d’equips especialitzats resulta imprescindible per a tenir una capacitat realista de triar l’opció més ajustada a les nostres necessitats, tant pel que fa a materials com pel que fa a models d’impressió industrial”.

Els ulls d’una ‘deeptech’ que mira cap al futur

La tecnologia 3D va molt més enllà de la simple impressió de productes. Avança, per exemple, en la visió artificial aplicada a tota mena d’entorns logístics i industrials. A això es dedica Nabla Visión. Les seves solucions esmolen el sentit de la vista de càmeres, sensors o làsers LIDAR per a operacions amb drones (seguretat, vigilància, aterratge autònom en transport o cartografia i prospectiva de terrenys), automatització i utilització de grans grues o la col·laboració humà/robot en la manufactura, entre altres.

Jordi Romero (CEO, físic, doctor en nanotecnologia, expert en indústria 4.0 i marit de Cristina García, l’altra cofundadora) posa un exemple de tecnologia punta dissenyada per a optimitzar altres tecnologies punta: el sistema Instant Twin, que replica en tres dimensions i temps real instal·lacions com ara factories o magatzems. No parlem doncs d’una companyia modesta en coneixement, sinó d’una deeptech (tecnologia profunda) “que requereix molt més temps de maduració i comprovació experimental de solucions en col·laboració amb el teixit industrial”, apunta Romero. En aquest sentit, “Logistics 4.0 Incubator ens ofereix la possibilitat de generar en els nostres primers clients una confiança imprescindible, perquè solen ser crítics amb l’evolució i supervivència de les startups. Això suposa un gran avantatge”. El CEO valora les sinergies amb altres companyes d’incubació, la diversitat de la formació tècnica i “uns es de negoci de primer nivell”. Aquesta experiència els permet impulsar el negoci “a partir del networking i les connexions amb l’ecosistema, a més de consolidar la nostra presència a la Zona Franca de Barcelona a mitjà termini”.

Logistics 4.0 Incubator ens ofereix la possibilitat de generar en els nostres primers clients una confiança imprescindible, perquè solen ser crítics amb l’evolució i supervivència de les ‘startups’. Això suposa un gran avantatge

Jordi Romero, CEO, físic, doctor en nanotecnologia, expert en indústria 4.0 i marit de Cristina García, l'altra cofundadora

Tot comença amb el proveïdor de la impressora industrial

Sicnova completa el cercle de les especialitats 3D. No es tracta només d’una companyia experta en aplicacions d’impressió i digitalització, també promou el sector des de l’equipament imprescindible: distribueix grans marques d’impressores industrials que ramifiquen la tecnologia 3D en l’arbre de la indústria 4.0. I més enllà, en el sector educatiu o la medicina, per exemple. La consigna és garantir una impressió específica per a cada necessitat diversa. D’aquí ve que la seva presència en una Logistics 4.0 Incubator estimuli la col·laboració amb altres startups incubades i els seus clients potencials.

Des del punt de vista de Nelson Urbina Landáez, assessor en Tecnologies de Fabricació Avançada en Sicnova, la incubadora suposa un avantatge competitiu en forma de coneixements i recursos com a “assessorament personalitzat, serveis d’innovació, a la comercialització i internacionalització de projectes. Això els permet accelerar el seu desenvolupament, reduir riscos i augmentar les seves possibilitats d’èxit. A més, el networking fomenta oportunitats de negoci entre empreses emergents”.

En concret, Sicnova es beneficia de les infraestructures de fabricació additiva (una de les tècniques bàsiques d’impressió), esdeveniments divulgatius i tallers. “Hem consolidat la nostra posició en l’ecosistema industrial de Barcelona, clau per als plans de creixement a mitjà termini, a més d’ampliar la cartera de solucions, fomentar serveis clau de tècnic i enginyeria i estrènyer aliances estratègiques en el sector. Logistics 4.0 Incubator s’ha convertit en un trampolí de la companyia a Catalunya”.

Perquè Alacant no s’ofegui cada any

Eloy Martínez acumula més de 25 anys de càrrecs directius en multinacionals, màster en direcció d’empreses per La Salle-URL i el Manhattan College de Nova York. Concentra tota aquesta experiència com CEO i fundador d’ActionTracker, especialista en monitoratge reforçat. Per a optimitzar la gestió i, sobretot, salvar vides en escenaris laborals perillosos com ara indústries pesants, terminals logístiques, vaixells de càrrega, mines o en la construcció. També en escenaris on se la juguen policies, bombers, sanitaris o protecció civil, fins i tot voluntaris.

El seu producte estrella és una plataforma de monitoratge geolocalizada, de l’estil del software com a servei (SaS), per a controlar l’estat d’humans i equips. Integra tots els dispositius que ho permeten, des d’un wearable a una app mòbil o sensors IoT, més sistemes de comunicació (correu electrònic, missatgeria, servidors, videowall…). Es compatible amb qualsevol ús horari i entorn geogràfic. I mitjançant big data genera quadres de comandament integrals d’activitats, ubicació, temps de permanència, etc. Tot per a saber què ocorre en temps real amb una màquina o un empleat i evitar així accidents o reaccionar com més aviat millor quan es produeixen.

Per exemple, es calcula que cada any moren ofegats en el mar unes 360.000 persones, tantes com la població de la ciutat d’Alacant. En el cas de grans infraestructures marítimes o vaixells, sovint no se sap quan ni com va caure a l’aigua un treballador. El potencial de la solució explica el que està rebent per part d’institucions europees, programes universitaris, acceleradores i incubadores. Entre aquestes últimes, Logistics 4.0 Incubator. “Ens aporta teixit industrial i social quant a es clau i projecció en entorns professionals. Per exemple, el SIL [Saló Internacional de la Logística, a Barcelona], on enguany tornarem a participar”, explica el CEO. “Les startups poden relacionar-se amb empreses similars per a compartir informació de proveïdors solvents, provats, i presentar els seus productes a clients i inversors. Són una manera d’estar on cal estar”.

(*) Fonts: Fundació Innovació Bankinter, BIGBAN Research 2024, Ecosistema Startup.