Lily Brick fa un bon ‘Emocionari il·lustrat’
3Cat estrena una sèrie fresca i sàvia sobre l’art de la il·lustració que convoca una emoció a cada capítol


El paper de les emocions en la modernitat és una indagació que fan moltes disciplines. Eva Illouz, per exemple, acaba de publicar un llibre (Modernitat explosiva) en què s’hi acosta des de la sociologia. Es tracta de desxifrar com abordem les experiències invocant les etiquetes emocionals que hi estan assignades. Illouz es pregunta de quines maneres s’ha desplegat la modernitat en la nostra vida emocional. I troba en les “novel·les, els poemes, les obres de teatre o les sèries de Netflix” un lloc cultural on es manifesten millor aquestes experiències situades entre el que és col·lectiu i el que és personal. Doncs bé, la muralista lleidatana Lily Brick ha triat el còmic, el mural, la caricatura, la vinyeta, l’animació... com els llocs culturals, artístics, on fer la seva indagació sobre les emocions. La sèrie de 3Cat es diu Emocionari il·lustrat, un enunciat que, al marge del seu grau de compliment, és prou clar sobre les intencions. Cada capítol convoca una emoció (la por, l’alegria, la ràbia...). El resultat és un bon, molt, programa sobre l’art de la il·lustració i diversos dels seus practicants.
D’entrada s’agraeix la naturalitat de la conductora a l’hora de fer les exposicions o de conversar amb els artistes. És planera i va de cara a barraca, parlant del que motiva el programa sense excursions temàtiques amb altres propòsits. I ho fa evitant èxtasis postissos i recargolaments audiovisuals. La nòmina de convidats és sòlida. L’elenc demostra que a Catalunya no ens moquem amb el colze. Els il·lustradors Arnal Ballester (La maleta de Portbou), Ignasi Blanch (llibre i CD Live On), Conrad Roset (videojoc Gris), Luci Gutiérrez (The New Yorker), Rocío Quillahuaman (llibre de memòries rabioses Marrón), Miguel Pang (El fabuloso y espeluznante mundo de los sueños y pesadillas) o Flavita Banana (vinyetes d’El País); els germans Grangel (en cinema d’animació han treballat per a Tim Burton o Steven Spielberg), els germans Mingarro (Brosmind Studio) o Laura Pérez (crèdits de Solo asesinatos en el edificio); autors de còmics com Marika Vilas (gran premi del Saló del Còmic de Barcelona) o Pasqual Ferry (DC Comics, Marvel); el pintor i muralista Aryz, amb obra a diferents països; Marc Torices (el gos Cornelius), Nadia Hafid (el còmic Mala olor) i artistes emergents com Genie Espinosa (Tauró blanc) o la muralista Marina Capdevila...
Un bon, molt, programa sobre l’art de la il·lustració i diversos dels seus practicants, amb una sòlida nòmina de convidats
Un apartat particularment interessant dels capítols és quan un dels convidats ensenya com es treballa amb una determinada tècnica. Aquest mostrar l’artesania que demana el seu art, la seva manualitat —encara que sigui sobre un terminal digital—, la intuïció d’un traç, la tria d’un color... dona més valor a l’obra final, sabent què exigeix arribar-hi. María Corte mostra la tècnica de l’estergit. Blanca Martí fa un exercici de dibuix científic amb Brick. Laia Arqueros ensenya la impressió gràfica amb monotípia. Matías Tolsà desvela secrets de la caricatura i Clara-Iris Ramos, com viatjant a temps ats, el ciclostil. Una altra secció, breu i veloç, dona referències d’obres i bibliografia. No és una documentació acadèmica. La seva lleugeresa sembla pensada per incitar l’espectador a acostar-se als treballs esmentats.

Brick té la gran ajuda d’uns artistes que verbalitzen reflexions sobre la seva pràctica sense pedanteries ni pors. Per exemple, l’escriptora Meritxell Martí i l’il·lustrador Xavier Salomó expliquen que un bosc terrorífic pot aparèixer en un llibre infantil sempre que hi hagi una sortida: “Juguem amb la por, però no generem angoixa”. Míriam Bonastre (Hooky) destaca la importància dels ulls grans en l’estètica manga, “un gènere molt centrat a mostrar els sentiments”. Sobresurt la reinvenció que fa la Srta. Lylo del brodat, més enllà de les sanefes, i la seva relació amb les agulles.
En definitiva, un programa fresc, savi, i una bona navegació que no esgota, cosa impossible, el mapa català de la il·lustració, però que en dona un suggeridor cop d’ull.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad , así podrás añadir otro . Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
